https://independent.academia.edu/JoanManuelCabezasLópez
https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/9SZzia9wXyXhxA
https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/gTEmIir9y579Lb
https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/gLat0VFxOPlwdq
https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/gaIywwWGLyekTV
http://antropologiaeidentidad.com/la-identidad-nacional/
http://antropologiaeidentidad.com/antropologia-de-los-nacionalismos/
http://antropologiaeidentidad.com/del-nacionalismo-al-racismo-cultural/
SEMINARIOS Y CURSOS - SEMINARIS I CURSOS
ETNOSISTEMA-ECOSISTEMAS SOCIALES es una consultoría que nació en 2008 con el fin de sistematizar las propuestas de servicios profesionales que llevaba tiempo realizando.

¿Qué ofrecemos?:

1. INVESTIGACIÓN Y FORMACIÓN EN CIENCIAS HUMANAS Y SOCIALES:

Se despliega un conjunto de ofertas propias, pero también estamos abiertos a trabajar en los proyectos y
encargos que nos puedan requerir instituciones y entidades que estén interesadas en contar con nuestros servicios.

• Líneas transversales:
Interculturalidad: usar la diversidad social para generar organización popular y cohesión
Lucha ideológica contra el nacionalismo esencialista e identitario
Nuevas pertenencias locales: ecosistemas sociales, contextos interculturales, emancipación política.
Identificaciones sociales y nacionales: herramientas y reflexiones desde un nuevo paradigma
• Esferas de acción:
1. Formación, concienciación, sensibilización
2. Investigación: etnografía y aparato conceptual = teoría: avitualla a la formación y
deriva de las experiencias de dinamización
3. Dinamización intercultural: promoción de la intermediacción entre grupos sociales

2. DINAMIZACIÓN COMUNITARIA

Diagnosis y autodiagnosis comunitaria. Etnografía continuada de ecosistemas sociales
Creación, apoyo y seguimiento de planes, programas, proyectos, actividades y acciones comunitarias
Formación en dinamización comunitaria: metodología, agentes sociales, técnicas e instrumentos de comunicación,
mecanismos de participación, promoción y apoyo asociativo.


______________________________________________________________________________________________________________________________________
ETNOSISTEMA-ECOSISTEMES SOCIALS és una consultoria que va néixer l’any 2008 amb la fita de sistematitzar les propostes de serveis professionals que feia temps que duia a terme.

Què oferim?:

1. RECERCA I FORMACIÓ EN CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS

Es desplega un seguit de propostes pròpies, però també s’està obert a treballar en projectes
i encàrrecs requerits per entitats i institucions que puguin estar interessades en comptar amb els nostres serveis.

• Línies transversals:
Interculturalitat: emprar la diversitat social per a generar organització popular i cohesió
Lluita ideològica contra el nacionalisme essencialista i identitari
Noves pertinences locals: ecosistemes socials, contextos interculturals, emancipació política.
Identificacions socials i nacionals: eines i reflexions des d’un nou paradigma

• Esferes d’acció:

1. Formació, conscienciació, sensibilització
2. Recerca: etnografia i aparell conceptual = teoria: avitualla a la formació
i deriva de les experiències de dinamització
3. Dinamització intercultural: promoció de la intermediacció entre grups socials

2. DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

Diagnosi i autodiagnosi comunitària. Etnografia continuada dels ecosistemes socials
Creació, suport i seguiment de plans, programes, projectes, activitats i accions comunitàries
Formació en dinamització comunitària: metodologia, agents socials, tècniques i instruments de comunicació,
mecanismes de participació, promoció i suport associatiu.

Joan Manuel Cabezas López
Doctor en Antropologia Social
Llicenciat en Geografia i Història
joanmanuel.cabezas@gmail.com
Tlf./Whattsapp/Telegram (+34) 696 59 53 69

https://www.academia.edu/34647817/Joan_Manuel_Cabezas_Lopez.-_Curriculum_detallat
https://independent.academia.edu/JoanManuelCabezasLópez/Papers
joanmanuelcabezas.blogspot.com.es
PERSONES QUE COL·LABOREN AMB LA CONSULTORIA ETNOSISTEMA

IRIS VAN BEERS Geografia Humana (Universitat d'Utrecht) Immigració, diversitat, espai urbà
DOLORS BRAMON Professora de cultura i llengua àrabs (Universitat de Barcelona)
MANUEL DELGADO Professor d’Antropologia Social (Universitat de Barcelona)
MARIJA DJURDJEVIĆ Doctora en Antropologia
ENRIQUE GIL CALVO Professor de Sociologia (Universitat Complutense de Madrid)
EDLIRA HOXHOLLI Geògrafa
JAVIER LAVIÑA Professor d’Història Afroamericana (Universitat de Barcelona)
SAŠA MARKUŠ Professora de Comunicació Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra)
BERNAT MUNIESA Professor d’Història Contemporània (Universitat de Barcelona)
ANDREU NAVARRO Historiador i filòleg
CARLOS TAIBO Professor de Ciències Polítiques (Universitat Autònoma de Madrid)
BASHKIM SHEHU Escriptor
DJEMAL SOKOLOVIĆ Professor de Ciències Polítiques (Universitat de Bergen, Noruega)
On-line :
APROXIMACIÓ AL CONCEPTE D’ETNOSISTEMA/ECOSISTEMA SOCIAL


La noció de ‘sistema’ remet al dinamisme, al canvi, i a la interrelació constant. El terme grec ethnos (que s’associa erròniament a una identitat genètica, sanguínia, 'racial', d’estirp biològica) tenia diversos significats: ‘grup’, ‘gent’, ‘banda’… En tots els casos, es referia a agrupaments no ‘domesticats’, sorgits de la potència, és a dir, de la lliure activitat col•lectiva, dinàmica, plural i resistent al poder centralitzat. Grups que no són pas uniformes, sino d’una gran diversitat interna, tan en els seus llocs de procedència com després d’haver arribat a un altre espai a on, en desenvolupar relacions amb d’altres components interculturals, s’hi readapten de múltiples maneres. Ras i curt: un etnosistema és un sistema (relacional, obert, canviant) d’ethnos (agrupaments socials que actuen en les interaccions quotidianes), i forma xarxa amb d’altres etnosistemes. Repetim: res a veure amb la falsa idea d’ètnia com a entitat ancestral, clànica, “inferior” a la idea de nació, moderna, “cívica”… No deixarem mai d'insistir prou en que gairebé sempre es confon ethnos amb genos. Amb l’ús del terme etnosistema i amb el prisma facilitat per aquest nou concepte també volem treballar per a esvair aquesta visió errònia d’allò ètnic: tan ètnic és un grup social de les selves de Borneo com una associació d’empresaris autònoms d’Anglaterra o una xarxa d’agències immobiliàries catalanes. D’altra banda, el d’etnosistema és un concepte que s’aparta de la jerarquització ‘identitària’ (nació-nacionalitat-ètnia-tribu…) posant tots els grups en horitzontal (des d’una ‘civilització’ a un barri, tant se val) i remarcant el caràcter internament plural, relacional i dinàmic de cada grup i de cada identificació. Considerant la cultura com a sistema intercultural/etnosistema, també podem evitar minusvaloracions com ara la de parlar de subcultures, o subgrups. I això perque els termes sinònims etnosistema/sistema intercultural són metonímics i es troben en diverses escales, entrellaçant-se, juxtaposant-se i generant-ne de nous. Si per exemple entenem la cultura catalana en aquest sentit, hi inclouriem múltiples sistemes interculturals (no pas ‘sub’-cultures) amb diversos referents, des de la comarca fins la creença religiosa, des de la barriada, o el carrer, fins a la llengua, la procedència geogràfica, el gènere, l’edat, la ideología, la formació, el parentiu, la professió, o les múltiples identificacions generades quotidianament sobre la marxa, en diversos contextos i espais. Les combinacions són infinites, i les reformulacions i creacions originals seran més nombroses quan més diferenciació interna existeixi. Per últim, si emprem el terme englobant d’etnosistema per a totes les cultures i expressions culturals, evitem parlar de cultures híbrides (o mestisses), i de religions o llengües sincrètiques, termes que gairebé sempre s’apliquen a cultures dels ‘altres’ o a situacions ‘autòctones’ contemplades com a excepcionals.
Fronteres interculturals i espais de transformació
Subratllem l’omnipresència d’allò intercultural (prenent la ‘cultura’ en el sentit ara esmentat) i, així, posem l’accent en els àmbits intersticials, en les relacions i els conjunts de relacions, en els intercanvis i complementarietats, els ‘prèstecs’ i les imbricacions, així com en constants antropològiques comuns que es mouen a través d’aquests dintells i que, sovint, els avituallen. Abordar l’intercultural implica prendre en consideració les fronteres (no pas els límits tancats, patrimoni dels estats). Les fronteres en les seves múltiples modulacions: espais de comunicació, indrets d’interacció densa de diferències, àrees d’encavalcaments culturals, ubicacions franquejables, etc… Fronteres percebudes a qualsevol escala geogràfica o temporal . És en la frontera a on viu la cultura, i a través d’ella es forma i reelabora. D’aquesta manera, fins i tot un ‘centre’ serà frontera, externa i/o interna, un espai ambivalent i paradoxal (uneix ensems que separa) on s’apleguen grups diversos que configuren noves creacions i en transformen d’altres. La ‘centralitat’ està en els marges. Focalitzarem l’existència d’àrees de significat simbòlic zero, i per tant, obertes a qualsevol horitzó. Zones llestes per a rebre qualsevol tipus de ‘cultures’. En aquest sentit, cal remarcar que apostem per prioritzar en les nostres societats aquests espais oberts, buits de càrregues ‘essencials/autòctones’, llestos per a rebre tota mena de sentits, pràctiques i discursos, per a ésser laboratoris de fòrmules interculturals originals.
Crítica intercultural
De tot plegat se’n deriva una crítica intercultural i un relativisme que, per ser coherent, és relatiu amb sí mateix. No s’ha de partir d’elements ‘culturals’ absoluts, de ‘sentit comú’ o ‘normals’. Una altra vessant d’aquesta postura crítica és el que podríem anomenar ‘deconstruccionisme intercultural’ dels objectes d’estudi de les ciències humanístiques, i fins i tot la mateixa vida quotidiana. Es tracta de difractar uns compartiments estancs del coneixement tot aplicant el prisma que proposem: allà a on hi havia una entitat pretesament homogènia sorgirà una multiplicitat, un sistema intercultural o etnosistema. Com hem dit abans, la tendència dels darrers anys apunta vers una homogeneïtzació predadora que o bé rebutja els ‘altres’ o bé els ‘tolera’ dins d’uns límits imposats des de dalt, sovint remarcant només la part ‘amable’ d’una falsa pluralitat cromàtica, folklòrica i comercialitzable, ocultant els conflictes derivats, sobretot, d’estructures injustes que res tenen a veure amb els sistemes interculturals o les ‘diferències’ entre cultures. Amb tota humilitat i modèstia, cerquem posar un gra de sorra per a invertir la tendència, desfer la coartada ‘culturalista’ i promoure una consciència crítica, oberta i transformadora.
DE LA CULTURA ALS ECOSISTEMES SOCIALS: REFLEXIONS ENTORN DE LA ‘INTERCULTURALITAT’


Segons la lògica culturalista, existirien unes entitats humanes uniformes i closes, dotades d’unes característiques primordials i inalterables (essencialisme), ancorades en el temps (historicisme), i que les farien incompatibles entre elles en el cas en què coincidissin en un mateix espai. L’actual insistència en el xoc de civilitzacions (a nivell global) i en el xoc cultural (a nivell local) són un clar reflex d’aquesta coartada culturalista per a naturalitzar i convertir en ‘sentit comú’ l’exclusió social i tota mena d’injustícies, persecucions i estigmatitzacions.
El concepte de 'Cultura' com a entitat objectiva, com a essència internament coherent, no només ha estat una màquina d'uniformització, sinó un instrument destinat excloure aquelles persones i grups que no s'amotllen als contorns que suposadament ha de tenir. La idea de 'Cultura' és una eina que facilita la justificació i legitimació de tota mena d'injustícies, explotacions i opressions, un dispositiu que cobreix el mateix camp semàntic i acompleix les mateixes funcions que exercien (i exerceixen) conceptes com 'raça' o 'naturalesa': sacralitza i biologitza les jerarquies i els status quo, i els converteix en dogmes de fe. Qualsevol alteració d'aquest ordre 'diví' (laic o religiós) és vista, per tant, com contrària al sentit comú. Avui en dia, l'ús del concepte de 'cultura' estaria vertebrat per dos grans pols:
- Els nostàlgics d’una ‘antiga’ uniformitat cultural autòctona (que mai no ha existit) cerquen assimilar culturalment els ‘altres’ o bé limitar taxantment el seu ldret d’optar per les formes de dir, fer i pensar que creguin convenients.
- Els (neo)liberals culturals que cerquen ‘regular’ i domesticar la diversitat dels catalogats com a ‘altres’ (en tant que vista com a ‘perillosa’ en estat ‘salvatge’), oferint algunes concessions sempre i quan no es qüestioni un sistema ‘cultural’ pretesament autòcton que es considera a sí mateix com l'únic ‘normal’, i equiparant la lliure circulació de capitals a una suposada lliure circulació de ‘cultures’. Des d'una mena de punt buit que asssimila la cultura dominant a la universalitat, es preten 'gestionar' una diversitat 'altra' situada 'a sota' de la normalitat 'autòctona'.
Uns i d’altres estan d’acord en una cosa: la multi/inter-culturalitat és o bé una novetat aberrrant a esborrar/expulsar, o bé una novetat problemàtica que cal transformar en un mosaic inert de ‘comunitats «altres»’ a les quals ‘tolerar’, ‘cultures immigrants’ etiquetades des de dalt, folkloritzades i aprofitables en la comercialització de productes 'ètnics', espectacles 'multicolors', i/o en la promoció de la comunitat ‘autòctona’ com a exemple de ‘tolerància’.
La interculturalitat és vista sovint com la suma de diverses cultures que coexisteixen en un mateix espai, al costat i, encara que no es digui, per sota de la cultura ‘pròpia’ del terrritori, l’única que no s’inclou dins de la ‘interculturalitat’ i que contempla el ‘mosàic’ des de fora, com un espectacle, una amenaça o un problema. En d’altres discursos es reclama que s’ha de fer un esforç per a ‘superar’ les diferències, ‘entendre «els altres»’ i, fins i tot, mestissar-se. Com si fos difícil o novedós. O pitjor encara: com si fos possible no ‘mestissar-se’ i que, per tant, en algun lloc hi hagin cultures que no siguin ‘mestisses’ (cultures…pures?). Encara més: parlen de ‘barrejar-se’, però només en el motlle de la cultura dominant. ‘Mesclar-se’, però només en alguns barris i/o ciutats, i sempre amb cura de no fer trontollar la ‘cultura pròpia’ de la nació. Alguns es vanagloriaven de la uniformitat de llur territori (falsa i introbable, com volem demostrar), d’altres es posen medalles per la ‘diversitat’ del seu espai (diversitat controlada, desactivada, però llesta per a poder excloure els ‘diversos’ quan calgui en tant que no-normals…). Una altra vessant (essencialista en el fons) fa referència a la suposada necessitat de practicar la tolerància i canviar les actituds dels ciutadans (dels ‘normals’, dels ‘d’aquí’) per acabar amb el racisme i la xenofòbia, com si hi hagués una predisposició humana intrínseca (‘natural’, essencial) que calgués ‘corregir’. Pensem que l’esforç pedagògic i divulgatiu no s’ha de centrar en desfer un inexistent virus del racisme que estaria latent en cada persona, sino que ha de revertir els discursos ‘culturals’ de la modernitat (és a dir, de l’homogeneïtzació absoluta i la dualitat excloent) i posar l’accent en la des-excepcionalització de les situacions interculturals i la ubiqüitat de les mateixes. Els éssers humans sempre han estat interculturals, ells i els seus productes simbòlics, i volem reafirmar-ho amb exemples (investigació), transmetre-ho (formació) i tractar que arribi a tothom (divulgació). En relació amb això, concebem la 'cultura' com un tot complex que inclou qualsevol producció de l’ésser humà com a membre d’una societat . La ‘cultura’ no és, sinó que actua, és la forma que prenen les relacions socials en un moment i lloc donats, constituint una sort de sistema dinàmic interrelacionat i, per tant, en tant que relacionals i no pas absolutes, totes les “cultures” són inter-culturals. No s'ha de considerar pas la ‘interculturalitat’ com a abstracció, sino en la seva concreció: els sistemes interculturals, que mai no són, sinó que fan. És per això que proposem un nou concepte, el d'etnosistema, per a caracteritzar aquestes ‘interculturalitats’ omnipresents arreu i sempre, i per a pensar i repensar la societat, la història, i les ciències humanes i socials.

FORMATOS:

- Uno o diversos seminarios, con todos los cursos que incluyen, o sólo con algunos de ellos.
- Uno o diversos cursos, incluidos en el mismo seminario, o bien incluidos en diferentes seminarios.
- Cada curso contará con 30 horas lectivas, divididas en tres bloques de 10 horas cada uno. También se pueden ofrecer cursos sintetizados, de 5 o 10 horas. Así mismo, cada curso y cada bloque también se ofrecen en formato de conferencia (60 minutos) o de taller (120 minutos)
- Cada formato se adaptará a las destinatarias a las cuales vaya dirigido


ENTIDADES DESTINATARIAS

Universidades. Institutos de Educación Secundaria (Bachillerato. Ciclos Formativos Superiores)
Escuelas de formación de adultos. Formación de formadores (maestros, profesores)
Ayuntamientos. Consejos comarcales. Consorcios. Diputaciones. Gobiernos autonómicos y estatal.
Colegios Profesionales. Sindicatos. Empresas. Fundaciones. Asociaciones. Bibliotecas. Museos.
Centros culturales. Centros cívicos. Ateneos. Empresas.
http://antropologiaeidentidad.com/
SEMINARIO: NACIÓN, IDENTIDAD, POLÍTICA

CURSOS

LA NACIÓN: REFLEXIONES INTRODUCTORIAS
· ¿Hay precondiciones para el surgimiento de la nación?
· ¿Cuándo existe una nación?
· La nación como fenómeno moderno

LAS DINÁMICAS IDENTITARIAS
· Estrategias de identificación
· Espacio público e identidades
· Globalización y crisis de identidad

LA NACIÓN: UNIFORMIDAD Y DIVERSIDAD
· El marco político de los movimientos nacionales: el imperio multiétnico
· El Imperio ruso como ejemplo de ‘nación multinacional’
· La reconstrucción de naciones: los casos de Lituania, Ucrania y Polonia.

NACIONES E IDENTIDADES: FRANCIA, ALEMANIA, ITALIA
· Nación y nacionalismo en la Francia del s. XIX
· El nacionalismo alemán y su concepción de la nación
· La invención de Italia: nacionalismo y nación.

NACIONES E IDENTIDADES: RESTO DE EUROPA
· Nación y nacionalismo: Rusia
· De la nación inglesa a la nación de naciones de la Gran Bretaña
· Escandinavia y Báltico

NACIONES E IDENTIDADES: ASIA
· China: del imperio a la nación
· La India. Japón
· Turquía. Iraq

NACIONES E IDENTIDADES: ÁFRICA Y AMÉRICA
· Egipto. Etiopía
· Congo. Nigeria. Sudáfrica
· Argentina. Brasil. Cuba

SEMINARIO: ANTROPOLOGÍA DE LOS NACIONALISMOS

CURSOS

NACIONALISMO Y NACIÓN
· El origen ‘étnico’ de las naciones: reflexiones y casos prácticos
· Orígenes del nacionalismo: bases y contextos
· Procesos de construcción social: la ‘identidad nacional’ (educación, cultural, simbolismo)

NACIONALISMO Y ANTROPOLOGÍA
· El nacionalismo como solidaridad de grupo
· La nación como concepto sociológico
· Caos terminológico: nación, Estado, etnia…

EL ETNONACIONALISMO
· Ilusiones de homogeneidad: mitos sobre la unidad
· El etnonacionalismo en Europa Occidental.
· La naturaleza del vínculo etno-nacional: ¿más allá de la razón?

LOS NACIONALISMOS EN ESPAÑA

· Nacionalidades e identidades colectivas
· El nacionalismo identitario vasco, gallego y catalán
· España como nación política
SEMINARIO: NACIONALISMO Y RACISMO

CURSOS

NACIONALISMO Y RACISMO
· Introducción
· El nexo nacionalismo-racismo. I
· El nexo nacionalismo-racismo. II

LA GÉNESIS DEL RACISMO MODERNO
· Antecedentes e inicios
· Siglos XVI, XVII y XVIII
· El dominio del racismo: ss. XIX y XX

NACIONALISMO ESENCIALISTA Y FASCISMOS
· Nacionalismo, imperialismo y racismo.
· Nacionalismo fascista y racismo.1
· Nacionalismo fascista y racismo.2

EL NAZISMO
· Nacionalismo y racismo en Alemania
· Ideologías raciales
· El estado racial: supremacismo y genocidio

RACISMOS CONTEMPORÁNEOS
· El neo-racismo biológico
· El racismo universalista
· Discursos y prácticas racistas

EL RACISMO COMO FUNDAMENTALISMO CULTURAL
· El racismo diferencialista o culturalista
· Multiculturalismo y racismo
· Los nacional-populismos: el racismo nacionalista






SEMINARIO: LOS ETNONACIONALISMOS

CURSOS:


LOS ETNONACIONALISMOS: ¿DE QUÉ ESTAMOS HABLANDO?
· Introducció a los etnonacionalismos
· Ilusiones de homogeneidad: mitos sobre la ‘unidad’ nacional
· La naturaleza del vínculo etnonacional: ¿más allá de la razón?

ETNONACIONALISMO EN EUROPA
· Racismo y etnonacionalismo vasco
· Los etnonacionalismos en la antigua URSS
· Los etnonacionalismos en los Balcanes

ETNONACIONALISMO, TERRITORIO E IDENTIDAD
· El etnonacionalismo y el estado racista sudafricano
· Etnonacionalismo y territorialización
· Nacionalidad y etnicidad: las dos matrices del nacionalismo
LA ETNICIDAD POLÍTICA
· Etnicidad, nacionalismo e identidades: de la ‘falsa conciencia’ marxista a los conflictos etnopolíticos contemporáneos
· Etnia, clase, nación
· Raza, nación, democracia

LA ETNOPOLÍTICA
· Lenguas, pertenencias y territorios: de lo étnico a lo político.
· Construyendo (y destruyendo) identidades: los estados-nación y la etnopolítica
· Las vías destructivas de la etnopolítica

http://antropologiaeidentidad.com/los-etnonacionalismos/
NUEVA ACCIÓN FORMATIVA:
Seminario 'Iniciación a la antropolología'.- 15 cursos

NUEVAS ACCIONES FORMATIVAS:
Cursos divulgativos (3 módulos por curso):
Introducción a la antropología de las religiones
Introducción a la antropología de las fronteras
Introducción a la antropología de las diásporas
Introducción a la antropología del espacio y el territorio
Introducción a la antropología de la etnicidad
Introducción a la antropología històrica
Antropología y marxismo
Antropología de la mediación comunitaria
Antropología de la dinamización comunitaria
Introducción a la antropología del nacionalismo
Introducción a la antropología del racismo
Introducción a la antropología política
Introducción a la antropología simbólica
Introducción a la antropología del patrimonio cultural
Introducción a la antropología urbana
Introducción a la antropología social y cultural
Introducción a la etnografía
Introducción a la etnología
Introducción a la etnometodología
La socioantropología de Erving Goffman